Per Vera Martínez Salayet
Em dic Vera Martínez i el passat 26 de setembre va ser el meu últim dia com a tècnica d’integració social del projecte SIMVANA, impulsat per l’Ajuntament de Sitges i Grup ATRA. Escric aquest article perquè considero que cal deixar constància i visibilitat d’un dia tan especial i de la màgia que ens va proporcionar l’activitat que es va dur a terme a la comarca del Garraf.
El projecte SIMVANA i la seva tasca
Per posar-nos en context, el projecte SIMVANA ha tingut períodes d’auge i d’estancament, com passa amb la majoria de programes de llarga durada. Quan vaig incorporar-me al juny, vaig notar que es trobava en un moment d’inactivitat relativa. Els usuaris principals són membres de la comunitat senegalesa que treballen com a “manters” a la platja de Sitges. La funció de l’equip tècnic és establir vincles amb els usuaris per facilitar l’empadronament al municipi, promoure la inserció laboral, oferir assessorament i, en definitiva, fomentar la integració social.
Coneixent els manters
Durant els inicis d’aquest estiu, vaig començar a vincular-me amb els manters. Em vaig trobar amb un col·lectiu vulnerabilitzat, afectat per ansietat derivada de la precarietat laboral, la regularització, la dura història migratòria i l’enyorament de la seva cultura. Tot i això, és una comunitat molt cohesionada i solidària: mai veurem una persona senegalesa sense sostre, perquè ràpidament rebrà ajuda dels altres membres del grup.
A més, la comunitat és respectuosa, treballadora i responsable. Generalment, no consumeixen alcohol ni drogues, donada la seva forta creença religiosa.
Necessitat d’integració amb la població local
Tot i la seva cohesió interna, vaig detectar que els manters tenien poca interacció amb la població autòctona del Garraf. Per fomentar aquesta integració, vam proposar una activitat amb un element comú a ambdues comunitats: el futbol.
L’esport, i especialment el futbol, promou valors com la cohesió de grup, el respecte i el desenvolupament d’habilitats socials.
S’ha iniciat aquesta proposta d’integració amb els homes que son el col·lectiu majoritari, tot i que també hi ha una presència de dones que practiquen la venda ambulant i estem treballant per vincular-les al servei. Les quals són un perfil més vulnerabilitzat i reticent a vincular-se als serveis, a donar informació, agafar confiança amb l’equip i costa proposar que puguin participar en activitats fora de casa i sense la seva família.
Tot i així, també estan interessades en promoure una activitat on es puguin relacionar amb altres dones i poder compartir experiències. Elles proposaven una activitat de ball o cuina tradicional. Aquest és el proper objectiu del servei.
El partit de futbol com a eina d’integració
Malgrat que diverses institucions locals no van facilitar espai per a l’activitat, des de Grup ATRA vam impulsar el partit, que es va celebrar al camp de futbol del parc de Santa Maria, a Vilanova i la Geltrú, el 26 de setembre de 2025. Van participar majoritàriament homes de la comunitat senegalesa i alguns joves de Cubelles i Vilanova, juntament amb mi com a tècnica de referència del projecte.
Els manters i els joves locals van jugar durant tota la tarda. Al final del matx, un noi del Garraf es va acostar per dir-me que havia tingut una sorpresa agradable: no esperava que la comunitat senegalesa fos tan amable i respectuosa. Es sentia orgullós que no hi hagués hagut cap conflicte, ja que el futbol sovint és un esport de contacte i agressiu. Aquest comentari dona suport al fet que la integració és possible quan es creen espais de trobada i comunicació entre persones, espais imprescindibles per enderrocar prejudicis i estigma.
Lliçons i millores futures
Tot i els bons resultats, cal destacar que gairebé no vam aconseguir reunir persones de tots els pobles de la comarca i que tots els participants eren homes. Seria enriquidor, en futures activitats, incloure persones de diferents orígens ètnics i gèneres per continuar avançant cap a una integració plena i equitativa.
Malgrat les limitacions, aquell dia va tenir lloc un fet especial: durant una estona, en aquell camp de futbol, la igualtat va triomfar per sobre de la discriminació.
